Segons que publica el diari El Punt Avui, el pintor guixolenc Àlex Pallí declara: “Estic intentant revisar els meus hàbits de veure, a fi de guanyar frescor. Estic intentant no familiaritzar-me amb el que faig.” La citació és del músic John Cage, i l’artista Àlex Pallí (Sant Feliu de Guíxols, 1972) l’ha feta seva a Smashed forms, una exposició que presenta al monestir ganxó i que superposa a la pintura la seva mateixa imatge projectada en una posada en escena del color a la caça d’una forma, o com diu el mateix artista, de “la fricció entre la realitat i la seva representació”. L’exposició, que ha estat prorrogada fins al 4 de novembre, s’ha beneficiat del poder d’atracció de la col·lecció Carmen Thyssen al mateix monestir, que també ha hagut de ser prorrogada (fins al 21 d’octubre) i els visitants de la qual solen aprofitar l’entrada per pujar també fins a l’última planta a veure el muntatge de Pallí.
Smashed forms fa referència a les formes colpejades, esclafades, maltractades, que l’artista ha distribuït en una sèrie de pintures que “reclamen, després de la destrucció, una nova vida”, també en consonància amb la convicció de Cage que allà on s’acaba la bellesa és on comença la feina de l’artista. Al costat d’aquests quadres on la taca pren un poder rellevant, vibràtil i efervescent, Pallí presenta, acompanyades per la música de Smashed sounds, una peça enigmàtica composta per a l’ocasió per Xavi Lloses, dues videoinstal·lacions. En una d’elles, la imatge del quadre projectada sobre la pintura física, cobrint-la i emmascarant-la, crea un efecte d“eclipsi de la forma”. En l’altra, una obra de petit format és presa a l’assalt per la seva pròpia projecció en grans dimensions, una imatge tremolosa que hi balla al damunt, creix i es multiplica.
