Crònica de l’organització de la manifestació del dissabte a Sant Feliu de la Marxa Europea pels drets dels refugiats 27F: “Sant Feliu de Guíxols s’ha mobilitzat pets drets dels refugiats, per exigir que els governs europeus destinin els recursos econòmics que tenen per a garantir-ne la seva seguretat i els seus drets, perquè no hagin de passar per situacions infrahumanes i sense drets humans. S’ha mobilitzat perquè quan arribin a Europa després d’arriscar la vida no hagin de tenir una vida de misèria ni estar en camps de concentració. S’ha mobilitzat contra la bogeria i les atrocitats de la guerra, contra la fossa comuna que s’ha convertit la Mediterrània. La marxa ha sortit des de la Placa de la Llibertat en el moment en que sortia el sol, amb la capçalera de la pancarta que deia: Pels Drets dels Refugiats, Passatge Segur Ja!. Amb el ritme de Percussió Ganxona i càntics de: Cap persona es il·legal! Passatge segur ja! Fora racistes dels nostres barris! Cap mort més a la Mediterrània! Síria i Irak, Solidaritat! No ens miris, uneix-te! etc. ha baixat per la carretera de l’avinguda, carrer Hériz, fins la rodona de la carretera, d’allà cap al passeig i fins davant l’Ajuntament. La pluja i el fred no ens ha aturat, no ha estat res comparat amb el que han de passar les refugiades per buscar un futur millor. Davant de l’Ajuntament s’ha llegit el manifest, s’ha guardat un minut de silenci i s’ha llegit un poema de l’autor aragonès Angel Petisme “
Hay temporal esta noche en la tierra
el mar está revuelto –tengo miedo-
y amamanto a Yousuf.
Me embarco a tu país, al futuro imperfecto,
soy una nube solitaria esta noche,
una bolsa de plástico. Todo lo dejo atras.
Y ahora ponte en mi piel, tu has nacido con todo,
pero tu abuelo probablemente
viajó a otro lugar entre el cielo y la nada.
Tú tienes sobrepeso y mi pueblo esta a dieta
de horrores y de hambrunas.
Tú tienes una cama y padeces de insomnio,
yo te Ilevo los sueñoss que dan nombre a las cosas.
Tú luces un reloj de marca en la muñeca
y yo te traigo el tiempo de una jungla en silencio,
de un amor sin prisas, de una luz no electrica.
(Dime que donde comen tres comen cuatro).
Tú estás hipotecado hasta las cejas,
yo soy una hipótesis de deseo y raices.
Hazme un hueco en el mundo,
dame el mundo en tus huecos,
y deja que te bese la vida con minúsculas.
Moltes gràcies a tota la gent que hi ha participat, a Percussió Ganxona i a totes les associacions que hi ha donat suport. Us animem a seguir mobilitzats i conscienciats
