SFG RECUPERARÀ UNA SENYERA HISTÒRICA DE RAFAEL PATXOT

Sant Feliu de Guíxols celebrarà el proper 2 de juliol, amb la presència del president de la Genaralitat, Carles Puigdemont, l’’emotiu acte de retorn a Catalunya d’’un símbol patriòtic. Es tracta d’una senyera, que havia encarregat el mecenes guixolenc Rafael Patxot i Jubert i que va patir les conseqüències de la Guerra Civil; va ser ocultada i va tenir un llarg exili. Aquesta senyera havia estat durant dècades al damunt de l’’observatori astronòmic que Patxot tenia a la seva casa (actual Cambra de Comerç) fins que la Guerra Civil va esclatar. Patxot va exiliar-se a Suïssa amb la seva família.

La presentació dels actes que es volen realitzar s’ha portat a terme aquest dimarts a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona, amb presència del seu president, Joandomènec Ros, l’acadèmic Manuel Castellet i l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. Els tres han destacat en la roda de premsa de presentació la importància fonamental per a la cultura i ciència catalanes la figura de Rafael Patxot, i la conveniència de fer ressaltar molt més la seva rellevància. Joandomènec Ros ha parlat de la “feliç iniciativa que representa la posada en valor del símbol i la figura de Patxot”. Alhora l’acadèmic i coneixedor de Patxot Manuel Castellet ha expressat la valentia de l’Ajuntament guixolenc i el seu alcalde: “s’’havia de fer un acte de reparació. Hi  ha moltes administracions que haurien de fer actes de reparació i disculpa, en comptes de fer el que sovint han fet, que és callar o dissimular”. L’alcalde, Carles Motas, ha explicat que s’està treballant des de fa temps per portar a terme un gran acte el 2 de juliol, amb la màxima implicació de la ciutadania, per “fer justícia a un personatge universal de Catalunya”.

El 1938 Rafael Patxot marxava amb la família a Suïssa, i deixava enrere algunes pertinences importants per a ell. Una d’’elles, la senyera. Amb les tropes franquistes avançant a Catalunya, i Patxot ja establert al país helvètic, el mecenes va fer una petició per carta a l’’aleshores president del Parlament de Catalunya Josep Irla i Bosch -també guixolenc-. Li demanava que intentés recuperar la bandera, fos quin fos l’’estat amb què se la trobés. Era un dels pocs símbols que li recordaven la Catalunya que havia deixat enrere.

L’’emotiva carta que adreça Patxot a Irla el 14 de novembre de 1938, que reproduïm a continuació, expressa així el que representa aquesta senyera:
“Quan l’’home es fa vell, viu molt de cara al passat, en les recordances, i per aquesta raó, vaig pregar l’’amic En Maspons i Anglasell que us demanés la bandera del meu Observatori, per tal que me fos enviada*.

Aquella bandera, embolcalla il·lusions de jovenesa que me farien bona companyia en el dosser del meu despatx ací, on tinc feina per estona, esperant que el nostre Poble retorni a Catalunya, de la qual tan fàcilment s’’oblida per a seguir l’’engany foraster, en el qual es deixa endogalar.

No hi fa res que la trobeu esquinsada, envieu-me-la tal com sia; perquè igualment conec les fetes de la bèstia humana, que la perversió moral de preteses autoritats, civils i espirituals, amb les quals he bregat anys i panys.

Ja veieu que demano ben poca cosa, a canvi dels mals tractes guixolencs!

Refiat que fareu el possible, us n’’avenço gràcies, trametent-vos l’’expressió de la meva catalanitat empordanesa”

*Diu el mateix Patxot, al peu de pàgina de les seves memòries (Guaitant enrere) “Aquesta bandera no es trobà fins el 1951, després d’’haver foragitat de casa meva els intrusos i els forasters”.

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació