Aquesta setmana s’han reunit a Sant Feliu diversos representants de la Junta Directiva de la Xarxa de Municipis Indians amb motiu de la preparació de l’assemblea que celebraran aquesta setmana on es programarà tota l’activitat que han de generar pel 2011 així com en l’avançament de la consolidació de la pròpia xarxa.
Es tracta d’una associació sense ànim de lucre formada per diversos municipis, entre els que si troben Sant Feliu de Guíxols Arenys de Mar, Begur, Blanes, Cadaqués, Lloret de Mar, Sant Pere de Ribes, Torredembarra, Palafrugell o Vilanova i la Geltrú,.que comparteixen un passat comú de relacions històriques, en els àmbits tant cultural com econòmic, amb el continent americà, especialment amb Cuba i Puerto Rico. L’objectiu és obrir al turisme tot el patrimoni indià d’aquestes poblacions i de totes les que s’hi vulguin afegir.
El seu president, Joan Català, alcalde de Begur, destacava entre les incorporacions d’aquests dies la del districte de Sant Andreu de Barcelona i la continuació de la per posar en valor el llegat indià amb què encara compta Catalunya.
Aquesta xarxa va estar a punt de comptar també amb un pla de foment turístic (es parlava d’un milió d’euros en tres anys) però la situació econòmica des ajuntaments ho deixa pendent, la qual cosa no provocarà, però, cap frenada en els objectius plantejats i amb la possibilitat de comptar amb una secretaria general que manté viva i constant l’activitat de la Xarxa.
Cada Municipi aporta el seu llegat i, en el cas de Sant Feliu, es destaca tot el moviment intangible que suposa la zona del port i els seus destins cap a les Amèriques.
La Xarxa de Municipis Indians es va constituir el 2008 i ara s’està en la fase de promoció a través de fulletons i díptics així com una futura web per a la divulgació de les activitats que es vagin generant.
El terme indians engloba als també dits ‘americanos’ i comprèn tot aquell col.lectiu de persones que van emigrar a Cuba, especialment a la primera meitat del segle XIX i, en molts casos, van acabar tornant a casa nostra, al cap de dècades, de vegades enriquits per l’oportunitat que se’ls va presentar en terra antillana, o de vegades amb més modèstia econòmica. En molts casos ni tan sols van tornar (a Sant Feliu es té constància d’un retorn de prop del 48%) Alguns dels que sí van tornar a casa van construir-se, en alguns casos, mansions o habitatges que havien de recordar-los el paisatge cubà, i per aquest motiu optaven per fer-se casalots amb moltes arcades, jardins interiors, pintures i frescos amb paisatges d’ultramar.
En el cas de Sant Feliu de Guíxols, estudis com el de César Yañez (Estudis Guixolencs), Àngel Jiménez o Gerard Bussot (a partir de treballs sobre l’urbanisme, arquitectes i edificis), entre molts altres, poden servir de guia, entre altres documents, per entendre el fenomen migratori que va provocar que més d’un miler de guixolencs marxessin, durant tot el segle XIX, cap a l’aventura americana. Arran dels estudis dels investigadors abans esmentats es pot concloure que Sant Feliu va tenir un passat marcat per l’emigració en aquells moments, per bé que a la nostra ciutat no hi hagi tants elements patrimonials com en d’altres municipis, que en donin testimoni.
