L’exposició d’aquest any 2020 de l’Espai Carmen Thyssen porta el nom de ‘Josep Amat dialoga amb l’impressionisme” i és en format virtual, online. Es pot gaudir des d’un telèfon mòbil, una tablet o un ordinador connectat a internet. És accessible des del 23 de juliol a través del web: www.espaicarmenthyssen.com

És virtual i això li dona una riquesa de matisos, informació i possibilitats, que s’han explotat des de la mostra. Una recreació extraordinàriment fidel a l’Espai Carmen Thyssen tal com l’hem conegut en les anteriors mostres, ens ensenya les sales i un diàleg entre el pintor Josep Amat (1901-1991) i els impressionistes. Es pot aprofundir en qualsevol de les obres, es poden establir noves relacions, es pot imaginar, ampliar, contextualitzar… L’univers online, lluny de veure’s com a limitador, s’aprofita i se li dóna noves ales. Pilar Giró, la comissària de la mostra virtual d’enguany, ha destacat que en la mostra d’aquest 2020 “s’ha volgut jugar amb la idea de com la pintura no només és una il.lusió en un quadre sinó que també pot ser una realitat viscuda”.

Mantenint-nos fidels a la manera de presentar la Col·lecció Carmen Thyssen- Bornemisza, posant en context la pintura catalana amb la pintura internacional, en aquesta ocasió us proposem la pintura de Josep Amat com fil conductor del diàleg amb mestres de l’impressionisme francès (Pissarro, Sisley, Guillaumin, Bonnard) i d’altres artistes que també s’han nodrit d’aquestes arrels estètiques (Gauguin, Dufy, Louiseau, Lebasque, Camoin, Potthast). Una passejada pictòrica per a la que s’ha seleccionat vint-i-una obres que esperem gaudiu.

Amat no es pot definir com un artista impressionista, però sí que ha incorporat en el seu llenguatge plàstic el diàleg amb aquest moviment pictòric. 

Hi ha quatre conceptes clau que marquen aquestes converses i que ens poden guiar en la lectura de les obres. Tres tenen a veure directament amb el fet pictòric en general i l’impressionisme en particular: la llum, l’atmosfera i l’instant. El quart concepte, el taller al carrer, és una constant en la manera de treballar d’Amat.

En la participació del diàleg cal tenir en compte que el fet de posar de relleu un concepte no exclou la presència de la resta. La pintura sempre resta oberta a la mirada.