Divendres, xerrada sobre la fibromiàlgia al Museu i crònica de la visita de M.Granjel

Divendres, xerrada del cicle salut i societat

El proper divendres 16 de març a les 19.30h a la Sala d’Actes del Monestir, el Dr. Cayetano Alegre de Miguel (Cap de Reumatologia de l’Institut Universitari Dexeus i Reumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ens parlarà sobre “La Fibromiàlgia: una de les “mil cares” del Dolor Crònic”.

La presentació anirà a càrrec del Dr. Benjamí Pallarès (President del Col·legi Oficial de Metges de Girona). L’entrada és gratuïta i oberta a tothom. Us hi esperem!

*0’5 crèdits de lliure elecció, amb l’assistència a un 80% de les xerrades.
Per més informació: 972821575 / www.udg.edu/salutrural / www.metgerural.cat

 

La Professora de la Universitat de Salamanca, Mercedes Granjel, visità l’Espai del Metge i de la Salut Rural

El passat divendres 9 de març, Sant Feliu de Guíxols va rebre la visita de la Historiadora de la Ciència i professora de la Universitat de Salamanca, Mercedes Granjel. Acompanyada del regidor de l’Àrea d’Història, Coneixement i Difusió, el Sr. Pau Casals, del Director de la Càtedra Martí Casals, el Sr. Joaquim M. Puigvert, i de la Directora del Museu d’Història, Sílvia Alemany, va poder visitar l’Espai del Metge i de la Salut Rural, espai que va trobar molt interessant i amb el qual, des de l’àmbit de la Història de la Ciència de la Universitat de Salamanca, es va comprometre a col·laborar. A part del Monestir, amb la visita a les torres, també va poder conèixer de la nostra ciutat l’ermita de Sant Elm i la platja de Sant Pol.

La presència de Mercedes Granjel a la nostra ciutat va ser deguda a la seva participació en el cicle de conferències de l’Institut de Recerca Històrica de la UdG, amb el qual la Càtedra Martí Casals col·labora cada curs amb una conferència relacionada amb l’àmbit de la salut. En aquest cas, la conferenciant va parlar sobre “Las Hurdes: la deconstrucción de un mito”, interessant xerrada que feia un recorregut històric per la realitat d’aquesta comarca extremenya que va constituir, per a l’opinió pública, el reducte geogràfic més representatiu del retràs espanyol. Des de diferents perspectives va examinar els factors que varen originar la llegenda de Las Hurdes en el context de la història contemporània d’Espanya.

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació