Els productes de les botigues de museus han de respirar el respecte pel producte i pel consumidor, i difondre el país. Aquesta és una de les argumentacions que es van sentir en la Jornada organitzada el passat 20 de gener al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols per l’Associació de Museus de la Costa Brava i a la qual van assistir 84 professionals, procedents de diferents museus catalans (nacionals i locals) i del món de l’art i de l’interiorisme.
L’Associació de museus de la Costa Brava (formada pel Museu del Mar de Lloret, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós, el Terracota Museu de la Bisbal, el Museu del Suro de Palafrugell i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí) va voler organitzar aquesta Jornada al voltant de les botigues dels museus, ja que formen part de l’espai d’interpretació del propi museu. Són el primer contacte del públic i el punt de partida d’un itinerari. Esdevenen un aparador de la temàtica i del territori que explica el museu.
Al llarg de la Jornada es van conèixer projectes passats i presents, que van permetre debatre sobre el funcionament de les botigues de museu, tant en el disseny i el diàleg entre arquitectura-mobiliari-senyalització-producte, com en les fórmules de gestió o d’activitats possibles vinculades als productes de la botiga. Blai Puig- autor de molts d’aquest espais en centres com La Pedrera, Liceu, Reina Sofia- defensava la convivència de tot tipus de productes, sempre que es controlés molt la qualitat d’allò que ha d’explicar una història i que a més s’explota per difondre el nostre territori.
El dissenyador Martín de Azúa, que va presentar una nova línia de productes al voltant del món del suro, va descriure aquest productes com un antídot a la globalització, una forma de trobar contextos petits-controlables, aconseguint generar innovació en allò considerat local i donar-li a l’objecte un caire atemporal i místic. Martín de Azúa va dialogar amb l’arquitecte Daniel Freixes que va emmarcar les botigues de museus com un espai que ha d’ajudar al propi museu, centres que descrigué com a caixes d’eines per a la societat i per a construir-se un mateix millor la vida, que la visita sigui memorable i que pugui emportar-se’n un record especial.
La Jornada es va cloure amb la presentació d’un projecte per a impulsar productes innovadors amb materials i tècniques del món de l’artesanat del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, junt amb la Fundació per l’Artesanat Artístic de Florència i els Museus Nacionals d’Art de Riga. Aquí hi van intervenir: Gemma Amat i Glòria Bonet (Escola Massana d’Art i Disseny de Barcelona), Albert Pla (arquitecte. Junta Tècnica del MHSFG) i Sílvia Alemany (directora MHSFG).
