Mestre, ens vàrem veure per darrera vegada a mitjans del mes d’agost gaudint d’una llarga i agradable estona en el teu despatx. Jo volia una foto teva pel meu espectacle “Sant Feliu arran de mar”, entre altres hi volia projectar un vídeo de personatges vinculats amb el mar, les tavernes i els cantaires.
No en vàrem trobar d’antigues i et vaig demanar permís per fer-te’n en aquell moment. Vares accedir i et vaig poder projectar a la pantalla entre tants altres personatges, molts d’ells, dissortadament, també han marxat i, estic segur, que et vaig fer el darrer retrat i, qui sap, si forçar el darrer somriure.
Fa pocs anys, en la cantada del far, et vàrem fer un merescut homenatge públic jugant amb l’avantatge que eres veí de la meva infantesa i et tenia molt present a la teva drassana del carrer de Sant Isidre on, l’itinerari fins a la platja, ja s’enyorava de la teva figura callada i reflexiva, segurament amb unes mides al cap i unes poques eines a la mà amb les que feies realitat el somni dels navegants.
Crec que és important que ens comprometem a recordar, i també a deixar escrit, el testimoni del teu pas, de la teva figura i també del teu treball.
Vares tenir la gran sort de treballar en un ofici dur i compromès però amb una gran càrrega romàntica en el qual cal ser un artesà, un mestre i bona part d’aventurer que podia contemplar, a posteriori, amb satisfacció, com partien o s’avaraven les barques que havies esculpit, acoblat, emmetxat i esmarilat amb les teves pròpies mans.
Segur que hi haurà qui escriurà millor les teves propietats tècniques, qui sabrà millor que jo la teva biografia amb els Cruceros i les dotzenes i dotzenes de treballs que has realitzat amb gran dignitat però no volia deixar passar l’ocasió de fer un punt i a part en el darrer hereu d’una escola destacada de mestres d’aixa de la que la nostra vila històricament ha viscut. Per recordar-te miràvem el mar i, ara, també mirarem al cel.
J. Andújar
