ACTUACIÓ A LA ZONA MONUMENTAL DEL CEMENTIRI

L’Ajuntament de Sant Feliu habilitarà una partida per tal d’iniciar un procés de rehabilitació de la part més atractiva del cementiri que compta amb tombes i panteons d’un gran valor monumental.
L’alcalde, Carles Motas, així ho anunciava a través de la nostra emissora afegint que és un dels grans atractius amb què compta Sant Feliu, una acció que ha d’anar acompanyada de visites guiades, de promoció i divulgació de la història d’un seguit de personatges de molta rellevància que hi reposen i dels quals la majoria dels ciutadans desconeixen la seva història.
Motas puntualitzava que no serà una inversió molt alta per començar sinó que es tracta de que en cada exercici s’hi destini una quantitat i anar fent ja que hi ha molta feina. Hi ha escultures i complements realment extraordinaris que cal que llueixin, dissortadament han desaparegut alguns elements, especialment els guarniments de coure que complementaven els marbres dels panteons.
Com ja és de domini públic, el cementiri sempre ha estat objecte de comentaris molt positius per la seva estructura, l’enjardinament o la capella i ha estat protagonista en obres literàries com ara “Los cipreses creen en Dios” de Josep Mª Gironella (on uns personatges estiuegen a Sant Feliu).
Agustí Calvet, “Gaziel” hi feia un obligat esment en un dels seus llibres, mostrant-se convençut que un seu parent va participar en el disseny de la façana i, precisament de la part central, que ara es la més noble, ell en renegava. Cal tenir en compte el context de l’època: “En el segon clos ens trobem gairebé exclusivament a les cases mortuòries dels rics, hisendats o fabricants de suro, que només consenten, per les vores, a fi que les isolin del camp veí, unes fileres de nínxols -corn fan en el teatre burgès els espectadors de platea, amb els d’entrada general. Això ja no és pròpiament un cementiri, sinó una fira de vanitats. Hi passarem de llarg: mai no m’ha plagut fer de badoc en els balls sumptuosos dels casinos dels senyors. Els qui varen fer bastir aquest floret de panteons foren els enriquits que, per exhibir la riquesa pròpia, no en tingueren prou amb les bones cases on passaven ricament la vida; els calgué també fer-se’n d’encara més ostentoses -amb pedres, marbres, ferros i bronzes- on passar ricament la mort”.
El cementiri guixolenc fou construït durant el segle XIX a proposta de la junta municipal de sanitat, d’acord amb les lleis que exigien emplaçar-lo fora de la població. L’obra va ser iniciada per la part de la façana d’accés, i posteriorment va anar estenent-se fins a l’any 1879, quan es va realitzar una gran ampliació i s’hi va bastir la capella que fou beneïda l’1 d’octubre de 1883. L’any 1885 s’hi construí un fossar laic o “neutre” on hi ha enterrats lliure pensadors, maçons i protestants.

 

 

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació