Acaba la fase de rehabilitació del romànic al Monestir i parlem amb l’arquitecte

S’ha acabat el termini per a la rehabilitació del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i el darrer dia mantenim una entrevista amb l’arquitecte i redactor del Pla Director del Monestir (2003), Albert Pla, que ha estat permanentment a peu d’obra, per tal de fer un viatge virtual per un itinerari que ben aviat els ciutadans podran recórrer, descobrir i admirar.

Pla ens comentava: acabem la rehabilitació de les dues torres romàniques i és la darrera de les etapes realitzades fins ara després de la primera que fou la d’accessibilitat, amb la instal·lació de l’ascensor per poder accedir a totes les plantes de l’edifici. La segona fou la d’endinsar-nos al que era la rectoria o catequesi i que, ara, es coneix com el Palau de l’Abat que posa en valor un espai cultural dins d’un espai col·lectiu religiós, transformat en el temps i, tant aquesta segona com l’actual ens han permès redescobrir itineraris com l’escala de cargol, la terrassa, el terrat a les antigues golfes així com restituir unes connexions antigues de balconades entre el que era el propi edifici del Palau de l’Abat, que s’encaixa entre la basílica i la Torre del Corn, a més d’unes passeres que permeten accedir a les dues plantes d’aquesta torre, on s’ha excavat en el subsòl per col·locar-hi les grans pedres que ara estan escampades per l’Hort del Rector.

Continuant la visita ens explica que des d’aquesta torre, per un passadís, s’accedirà al balcó interior de la Porta Ferrada i, des d’aquí, es podrà pujar per una escalinata que ens portarà a l’interior de la Torre del Fum, que tindrà dos accessos, un dels quals ens permetrà descendir al martírium, que és l’origen que marca tot el conjunt monumental i que li dóna sentit. I una altra que a través d’una  escala metàl·lica interior que ens permetrà coronar la Torre del Fum que farà la funció de mirador. Per l’escalinata, en el futur, encara es podrà continuar amunt fins arribar a una escala de cargol que accedeix a la parròquia, la qual cosa permet anar des del palau fins l’església sense passar pel museu.  

Per a l’arquitecte, el Monestir és una joia d’una gran importància que encara s’ha de completar amb el camí de ronda que hi ha en el lateral de l’entrada de la basílica, passa per l’Hort del Rector i es podrà accedir a l’antic refectori (menjador dels monjos) i la cuina que, en el futur, hi ha d’anar el restaurant i la cuina on hi havia la dels religiosos del convent.

Albert Pla concloïa amb una perspectiva de la Ciutat, a vista d’ocell, que comparava amb ciutats en les que treballa, com la de Florència, quan assegurava: Jo sempre sostinc que el museu de Sant Feliu no ha de ser exclusivament el Museu d’Història sinó la mateixa ciutat. Fer un passeig des del Monestir fins a l’esplanada del Tinglado i anar a buscar el camí de ronda, és un passeig per un museu indescriptible a l’aire lliure, un museu de ciutat amb història amb carrers singulars, edificis modernistes, la rambla, els jardins Juli Garreta fins arribar al port. I de tornada, passar per aquest esplèndid passeig marítim fins arribar a Sant Elm. El Monestir és important però el context que l’envolta és més important. Mentrestant, el Monestir va fent via…

Veu Albert Pla arquitecte del Monestir de Sant Feliu de Guíxols

[audio:http://www.rsf.fm/audio/arquitecte_monestir_albert_pla.mp3]

Comparteix

Les cookies ens permeten oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. Més informació